ARTICLE | ‘Les crisis són oportunitats, també per a l’Administració Pública’. Cristina González

La crisi climàtica com a oportunitat d’aconseguir un objectiu apressant: la seua reforma i modernització adaptada als reptes actuals.

C. S Lewis va escriure un poema a principis del segle XX titulat “El futur de la silvicultura”, expressant la seua preocupació per l’impacte de la societat i la tecnologia modernes en els boscos. Començava dient: Com serà la llegenda de l’edat dels arbres quan caiga l’últim arbre a Anglaterra? Un segle després, els arbres i nosaltres mateixos estem en risc d’extinció. Fa uns dies, en la inauguració de la Conferència sobre Canvi Climàtic celebrada a Glasgow, el primer ministre britànic comparava la situació actual amb les pel·lícules de l’agent James Bond quan tracta de salvar el món a punt de ser destruït. La crida del Secretari General de Nacions Unides no deixa lloc a dubtes: ens encaminem al desastre si no es produix una transformació que frene el canvi climàtic.

Som com la granota en la cassola que s’ha acostumat a la calor progressiva, però està a punt de morir cuita si no salta. Ara és el moment de saltar, però no es tracta de salve’s qui puga sinó de salvar-nos tots i ningú ha de quedar arrere. Els qui formem part del sector públic tenim una gran responsabilitat, com explicava el professor Vicente Bellver als alumnes del curs “Els Nous Reptes de la Contractació del Sector Públic”, en abordar el tema del lideratge ètic en l’Administració Pública, perquè el servei públic abasta a tots els ciutadans. Tenim un poder excepcional: fent el nostre treball amb integritat, eficàcia, eficiència, de manera sostenible i amb la sensibilitat suficient per a ser conscients que la ciutadania dóna sentit a la nostra existència, podem protegir-la com James Bond, encara que siga de forma menys espectacular, però igualment satisfactòria.

Davant el major repte de la Història, tenim una taula de salvació: l’Agenda 2030. I que siga efectiva depén en gran manera de la transformació cultural de l’Administració Pública, pel seu paper exemplaritzant i protector del bé comú. Els ODS de l’Agenda tenen un caràcter integrat, indivisible i interrelacionat, al qual contribueix el ODS 16: crear institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells. Cal canviar la manera de fer les coses, com assenyala el filòsof Edgar Morin, que proposa una governança planetària per a realitzar reformes de manera conjunta, complementària i interconnectada, encara que el punt de partida ha de ser la reforma de cada individu, ja que el futur de la Humanitat ha estat, està i estarà en el cor i en la ment de cadascun de nosaltres. L’actual crisi sanitària ha exigit una acció governamental concertada a nivell nacional i internacional juntament amb una enorme adaptació en la manera de treballar de l’Administració Pública, i la crisi climàtica exigirà un esforç encara major.

Les complexes exigències actuals donaran lloc a un canvi de paradigma de l’Administració Pública, que impulsarà la seua modernització i l’Agenda 2030 és una bona brúixola per a guiar-ho. No existix una fórmula general per a dur a terme la transformació de la cultura administrativa del sector públic i no es pot imposar des de fora, sinó que s’han de buscar solucions locals concordes a la cultura de cada lloc i els drets de les futures generacions. El principi que ningú quede arrere implica reforçar mecanismes de coordinació vertical i donar rellevància a les Administracions Locals perquè saben qui són les persones afectades, en quina part del seu territori viuen i com s’estan quedant arrere.

A la província de València, la major part dels municipis són de xicoteta grandària, així que resulta crucial el suport de la Diputació de València per a lluitar contra el canvi climàtic. A través del Servici de Medi Ambient, lidera l’acció amb instruments com la contractació pública, les subvencions Reacciona, i l’impuls del Pacte de les Alcaldies per al Clima i l’Energia Sostenible, la primera trobada de la qual nacional està organitzant actualment. Mitjançant el Servei de Formació, és pionera a formar als funcionaris locals per a proporcionar-los les eines d’implementació dels ODS.

Ara és necessari un pas més, tal com assenyala el Comité d’Experts en Administració Pública de Nacions Unides, i fer un canvi de paradigma a una governança intel·ligent i sostenible, que configura de manera creativa i innovadora el marc institucional en el qual operen els actors implicats perquè la societat avance cap al desenvolupament sostenible. Esta governança atén de forma personalitzada les necessitats dels ciutadans, integra les polítiques en una visió de conjunt, trenca amb els departaments i impulsa espais per al talent.

Les administracions locals passen de ser proveïdores de serveis a impulsores d’ecosistemes de transformació. Avançar en els processos de desenvolupament sostenible requerix llibertat per a crear i la cultura fomenta la creativitat necessària per a imaginar alternatives de futur sostenibles. La cocreació democràtica comporta dinàmiques innovadores per a trobar solucions de manera poc convencional, i suposa major presència ciutadana en el disseny i desenvolupament de les polítiques públiques i la corresponsabilitat en la cerca del bé comú. Això implica la participació en la presa de decisions i una nova manera de generar coneixement. Es tracta de crear solucions amb les persones i no per a elles. Empoderar-les perquè deixen de ser receptores d’ajuda per a passar a controlar el seu destí, sent agents de canvi.

Este model necessita dels funcionaris públics noves aptituds i capacitats, com tindre una visió general dels problemes complexos al mateix temps que aprofundeixen en àmbits específics, tindre intel·ligència emocional, esperit crític i ser capaços de formular polítiques de manera que s’aconseguisca la sostenibilitat. Seria interessant crear laboratoris d’innovació, plataformes de participació i projectes pilot, així com realitzar intercanvis d’experiències. Com diu Machado “se hace camino al andar”, i és una oportunitat de realitzar un camí apassionant.

Cristina González Gabarda. Coordinadora del curs “Els nous reptes de la contractació del sector públic: instruments pràctics. ODS i Fons Next Generation”.