OPINIÓ | El nou paradigma de la Administració Pública del S. XXI per a unes entitats locals sostenibles. Cristina González Gavarda
Els complexos reptes actuals per a la transició cap a un futur sostenible requerixen un nou paradigma de l’Administració Pública del segle XXI, una peça clau en una societat avançada per a aconseguir majors cotes de benestar i de qualitat de vida, en la qual ningú quede arrere. Es tracta de crear solucions amb les persones i no per a elles. No obstant això, a pesar que tenim dades científiques i econòmiques aclaparadors que ens indiquen un col·lapse del nostre estil de vida, no estem adoptant mesures suficients i ens hem trobat a València una catàstrofe de dimensions sense precedents que ha posat de manifest mancances que cal resoldre perquè no es repetisca. La gran pregunta és què podem fer. Per a aconseguir el canvi transformacional és necessària una governança eficaç, sostenible, creativa, innovadora i participativa, la qual cosa convida a pensar com podem millorar esta màquina que és l’Administració i quina metodologia del canvi necessitem. L’Administració Pública ha uns reptes tan enormes i complexos de pretendre resoldre’ls per uns pocs experts tancats en els seus despatxos resulta inviable, així que l’enfocament alternatiu és obrir la reflexió i l’acció promovent una participació genuïna cap a dins i cap a fora per a trobar les vies adequades que permeten afrontar estos reptes.
Els governs locals, per la seua proximitat a les persones i el territori, resulten claus per a introduir els canvis que resulten una expressió de la realitat cultural de cada lloc, perquè, sovint, s’imposa el saber tècnic sobre el coneixement local, establint un model que no té en compte el context cultural, i, si no es té en compte, les comunitats locals es convertixen en simples receptores de continguts. Cada entitat local té la seua pròpia cultura organitzativa, que es definix d’una forma senzilla com la forma en què es fan ací les coses, i sempre és singular, perquè posseïx la seua pròpia història, filosofia i valors compartits per un grup, que transmeten un sentit d’identitat al personal i proporcionen un full de ruta, que les persones fan seua i es reflectix en les relacions interpersonals, els processos comunicacionals i el procés de presa de decisions, constituint els fonaments de l’organització.
En definitiva, resulta clau impulsar el que s’ha denominat bona governança, que no sols suposa una manera de gestionar els recursos a la disposició de les administracions locals, sinó que implica construir un lideratge per a generar dinàmiques buscant el bé comú. Les administracions locals han de passar de ser proveïdors de servicis a impulsors d’ecosistemes de transformació i resulta necessària la integració de les polítiques municipals en una visió de conjunt, que trenque amb els departaments i impulse espais per al talent. Este model de governança implica l’enfortiment de les capacitats, mentalitats i competències de les institucions públiques per a construir la pròxima generació de servidors públics.
L’ànima del nou paradigma de l’Administració Pública és el concepte de bona administració, implícit en la nostra Constitució (articles 9.3, 103 i 106) i enaltit en la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (articles 41 i 42). La bona Administració pública és ni més ni menys que un dret fonamental dels ciutadans i un principi d’actuació administrativa, que implica assumir un rol de lideratge per a la millora dels servicis públics, l’orientació a la ciutadania i l’eficiència operativa, amb un tarannà innovador per a l’aplicació d’idees noves en l’àmbit de la gestió pública, amb l’objectiu de generar valor social. La ciutadania ha d’exigir determinats estàndard en el funcionament de l’Administració, la qual cosa requerix l’adequada preparació de les persones que treballen en els organismes públics. Per tant, les organitzacions pròpies de la bona Administració pública s’han de caracteritzar, sempre i en tot cas, per una cultura corporativa profundament humanista al servici dels interessos generals, entesos com la garantia dels drets de les persones. Esta cultura humanista de la bona administració pública requerix una contractació pública responsable, que ha de funcionar com una brúixola que aferme comportaments empresarials beneficiosos per a l’interés general i ha de comptar amb els components adequats de caràcter transversal en matèria de compra pública verda, ètica i social per a construir mercats més sostenibles i societats inclusives.
Perquè es produïsca la transformació cap al nou paradigma de l’Administració Pública, a més d’impulsar la participació ciutadana, amb experts i facilitadors de dinàmiques col·laboratives, és necessària la presència del personal públic en els processos creatius perquè són els qui implementen les solucions en l’aparell administratiu i coneixen bé les restriccions normatives i les resistències que es poden produir en l’execució de les propostes. Per tant, cal fomentar una cultura organitzativa creativa i innovadora amb flexibilitat per al canvi, que aconseguisca crear un sentiment de comunitat, en la qual els servidors públics s’identifiquen amb els seus valors i decidixen donar el millor de si mateixos, perquè senten l’objectiu de l’organització com a seu, la qual cosa permetrà a les entitats locals desenrotllar processos per a ser competents davant els reptes actuals.
La creació del curs “La bona governança, el dret a una bona administració i la compra responsable per al desenrotllament sostenible en les entitats locals” tenia com a objectiu general proporcionar formació i motivació als servidors públics de les entitats locals valencianes perquè s’involucren a contribuir a impulsar el nou paradigma de l’Administració pública, basada en els conceptes de la bona governança, la bona administració i la compra pública responsable, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de la ciutadania. I també fer-los veure que la creativitat no és una característica exclusiva d’un reduït grup de privilegiats, sinó que qualsevol pot donar origen a una idea creativa, encara que existisquen persones més creatives que unes altres. Es tracta de fomentar l’esperit d’emprenedoria en els professionals per a millorar la cultura organitzativa en les Administracions Públiques en les quals treballen i això només s’aconseguix amb la motivació adequada. Les persones són, en última instància, les que determinen la transformació de les organitzacions i sense un canvi cultural no és possible.
Doncs bé, l’objectiu de formar i motivar en els valors exposats s’ha vist complit àmpliament gràcies a uns alumnes tremendament participatius, generant un intercanvi de coneixements que ha enriquit el contingut del curs, Es va donar la circumstància que cinc dies després d’explicar en classe els riscos del canvi climàtic amb un vídeo que advertia que la riuada de 1957 a València podia repetir-se, encara que semblara impossible amb els mitjans actuals, la següent classe va coincidir amb la inundació terrible de molts municipis valencians. En la volta a classe, la introducció dels conceptes de bona governança i de la bona administració, va donar lloc a un fascinant debat sobre el succeït, i es van fer treballs en equip que van generar propostes innovadores, amb un aflorament del talent creatiu com a palanca de desenrotllament i creixement, desenrotllant relacions dialògiques, carregades de sensibilitat, negociadores i d’adaptació mútua. En este procés va ser clau el desenrotllament d’empatia entre tots, la generació de tantes idees com va ser possible, la proposta de projectes en equip, i l’aprenentatge obtingut del desenrotllament de les idees, amb una atmosfera lúdica per a fomentar que els alumnes gaudiren durant el procés, amb un estat mental en què donaren curs al seu potencial. Va ser molt satisfactori gaudir del seu compromís, i, veient els resultats, sembla que hem aconseguit el nostre objectiu d’introduir una llavor de canvi, que ha augmentat la seua visió cap a la innovació.
Cristina González Gabarda.
Coordinadora del curs: ‘La bona governança, el dret a una bona Administració i la compra responsable per al desenrotllament sostenible de les entitats locals’.
